No et diré mar
si els ofegats naveguen
un rumb d’algues a cegues.
No et diré aire
si no habites les boques
que mosseguen la terra.
No et diré arbre
si mai no has somiat
les arrels de la selva.
No et diré pluja
si em mulles amb la set
d’una llàgrima immensa.
No et diré pou
si el teu fons sona igual
que una sala deserta.
No et diré foc
si t’espero en el cor
i tu em reps a la cendra.
No et diré crit
si m’escanyes la veu
quan exclamo la pena.
No et diré mur
si l’àngel del capvespre
s’infiltra en cada escletxa.
No et diré temps
si tots els instants viuen
dins del
que no regressa.
No et diré ànima
si ignores on s’amaguen
la resposta i l’absència.
Us cridaré amb el nom
d’allò que m’evoqueu.
Amb nous significats
i paraules més certes.
d’allò que m’evoqueu.
Amb nous significats
i paraules més certes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada