19 de nov. 2017

COM UN PROPÒSIT














¿Algú creu que l’ocell lliure i feréstec
té la sensació que ha volat prou?
¿O que l’ocell captiu de la terrassa,
tot i no volar, no en manté el propòsit?
També l’amor es fa aquestes preguntes.
Perquè no hi ha un model per estimar,
desconec si podríem estimar-nos
més, o acostar-nos a un encara més.
L’amor ens deixarà el regust del dubte,
un dubte que al final assumirem
a mig camí entre el convenciment
i l’abatuda claudicació.
Però quan amb ulls clucs revisi el mapa
d’on no he sabut volar, compartiré
l’engabiat propòsit de l’ocell. 


11 de nov. 2017

DESTRIANT RECORDS

Fotograma de L'arbre de la vida (T. Malick).













Cada vegada els dies són més curts
perquè càpiguen tots en la memòria.
Vaig destriant records que vull guardar
com qui endreça a l’armari aquella roba
que només un mateix sap dir d’on ve,
quan la va dur i on la durà a morir.

Els records sempre tenen perspectiva
de passat, d’envellit licor amarg.
Fidels i evanescents, ens acompanyen.
Tinc records tan perduts com la innocència.
Tinc records intentant sortir de mi.
Tinc records que podrien ser ferides.
Tinc records per salvar-me de la nit.
Tinc records en papers i en epitafis.
Tinc records construint-me la nostàlgia.
Tinc records amb veu baixa de secret.
I records a mig fer que no em serveixen:
si eren nostres, per què els guardo jo sol?

Records que necessiten pietat.

2 de set. 2017

CAMPO LORQUIANO














Yo tenía un manzano,
siempre con cinco frutos
como cinco bordados.

En mi frente asomados,
de las ramas pendían
velando su gusano.

Pero alguien taló el árbol
y arrodilló manzanas
a los pies del cadalso.

¿Quién lo hizo? Fueron cuatro,
con el hacha cortante
y la sombra en las manos.

Mi campo degollado:
cinco manzanas rotas
de cuerpo disecado.

El fruto asesinado
les dio, al comerlo, polvo,
y el gusano, sudario.